Diástole

(traduïda al català per Pere Bessó)

Diàstole

al món de les lletres,

viu contrast de tinta

roja i negra.

Que caiguen els telons,

que vull veure com ix

el Sol als teus cabells negres,

aqueix engalzament de foc i aire.

Per al zapping a la vida

i els dies entropessant

els uns amb els altres, anem

al refugi de cançons.

Que s'acaben els hiverns

per les bastides aïllades,

que la pell s'adoba lenta

si de la mà t'agafes.

Cremem aqueixes barreres,

si es mou o si s'amaga

el vent que ens empenta,

si venen núvols de passa.

Diàstole,

que el món a bategar torna

i som cordes vitals,

riures, matins.

Diástole

en el mundo de las letras,

vivo contraste de tinta

roja y negra.

Que caigan los telones,

que quiero ver como sale

el Sol en tu pelo negro,

ese ensamble de fuego y aire.

Para el zapping a la vida

y los días tropezando

unos con otros, vayamos

al refugio de canciones.

Que se acaben los inviernos

por los andamios aislados,

que la piel se curte lenta

si de mi mano te coges.

Quememos esas barreras,

si se mueve o si se esconde

el viento que nos impulsa,

si vienen nubes de paso.

Diástole,

que el mundo late de nuevo

y somos cuerdas vitales,

risas, mañanas.